El nostre porter del Nacional es retira després de tota una vida esportiva al club
M´hagués agradat seguir jugant però una greu lesió al genoll m´ha forçat la retirada.
Vaig començar al sis anys fent de jugador als Maristes de Sant Joan i després de porter.
Fa vint anys que vaig arribar al Congrés quan era Juvenil i al cap de poc ja vaig començar jugar al Nacional i fins ara.
Entremig vaig estar un any a Segona amb els amics peró el Gonzalo en va fer tornar al Nacional.
Per mi el Congrés és una família on he passat molts moments bons, disfrutant i vivint-ho, coneixent gent, entrenant i jugant tots els caps de setmana.
El pitjor ara es que s’ha acabat una etapa com a jugador, potser més endavant podre fer d’entrenador.
Recordo molt especialment al Ricard Pascual, persona que va estar al costat de l’equip sempre i lluitant pel club molts anys.
Ha sigut un final trist de temporada doncs vam estar a punt de ser quarts quan quedava un minut i amb dues eliminatories hem baixat de categoria.
Aquest nou sistema no premia la regularitat i ens ha perjudicat molt.
Amb el descens es valorarà el que es haver estat tan temps a Nacional Catalana.
Als nens els diria que l’hoquei es per fer amics que s’ho passin bé i disfrutin molt.
Al Congrés sempre es torna, he vist marxar molta gent que després ha tornat.
A la base els últims anys s’han tret millors resultats.
Cal apostar més per la gent de casa jove en els equips sèniors.
Amb el pavelló millorarem tot i que al principi ens pugui costar aclimatar-nos
Confio que pujarem la propera temporada.
Seguiré venint pel Congrés a veure partits i més endavant qui sap.
Tinc una nena de dos mesos i la estic disfrutant
M’agrada jugar el futbol sala i el padel.
Una cançó: Soldadito marinero de Fito&Fitipaldis
Una pel.licula: Resacon en las Vegas
Un llibre: La jornada laboral de cuatro horas de Tim Perris
Enviem una abraçada molt forta al Manolo
Aqui l’enllaç de l’entrevista en video:
https://photos.app.goo.gl/mdmByrXCEwkkw1BF7
