L’entrenador del primer equip de Nacional Catalana del CP Congrés creu que té plantilla per lluitar per alguna cosa més que mantenir-se.
Sorgit del col·legi Claret, en el que va jugar i va entrenar equips de base, August de Nòbregas viurà la seva segona temporada consecutiva com a entrenador del primer equip del Club Patí Congrés de Primera Nacional Catalana, al que ja havia dirigit en una anterior etapa abans de seure a les banquetes del Martinenc, el Barcino i La Garriga. Aquest dissabte, a les 17.30 h, l’equip debutarà a casa contra el CP Folgueroles.
Quins són els objectius que t’has marcat de cara a la nova temporada?
El primer objectiu és que la massa social del Club Patí Congrés se segueixi sentint orgullosa de tenir un equip a Nacional Catalana i que la canalla del club segueixi veient l’equip com un referent per a ells. I pel que fa a l’objectiu esportiu, crec que hem de ser més ambiciosos. Fins ara l’objectiu havia estat mantenir la categoria i ara penso que hem de ser una mica atrevits i hem de donar un pas més perquè l’equip s’ha reforçat i veig que genera bones sensacions. Es veritat que també ho han fet altres equips, però penso que ens hauríem de classificar per jugar la Copa Generalitat, la qual cosa vol dir estar entre els quatre primers al final de la primera volta. I si ho aconseguim això ens donaria trempera de cara a la segona volta en una categoria en la que es perden els al·licients si no estàs lluitant a dalt o a baix i et quedes al mig.
Quins equips creus que parteixen com a favorits?
Crec que aquesta temporada la competició està molt més igualada tant per dalt com per baix. Aquesta vegada no hi ha un equip referència com l’any passat va ser el Girona, que era molt superior als altres i des del primer moment es va destacar al capdavant i això va fer que molts equips perdessin la motivació en una categoria en la que només hi ha una plaça d’ascens a Nacional Espanyola. Penso que sense el Girona i el Palafrugell, que finalment també jugarà a Nacional Espanyola, tornaran a estar a dalt els altres que ja hi van estar la temporada passada com el Tona, el Taradell i l’Olot, que segueixen tenint bons equips, també el Sant Just, que s’ha reforçat molt bé, i fins i tot els equips que han pujat com el Cambrils o el Ripoll em mereixen molt respecte i tenen plantilles per mirar amunt. Després de les set o vuit primeres jornades veurem quines són les dinàmiques de cada un, però a priori jo no veig cap equip ni molt superior ni molt inferior a la resta.
Què en penses del Folgueroles, el primer rival?
No serà gens fàcil. Acaba de pujar i no és en teoria un equip amb tradició de base, però té una plantilla formada per jugadors veterans que van estar a Nacional Espanyola fa uns anys amb el Taradell i per tant tenen molta experiència i poden crear problemes a qualsevol equip.
Què opines dels nous fitxatges de l’equip?
El millor fitxatge per a nosaltres ha estat que finalment el Romà Surís no marxés perquè l’any passat ens va donar molts gols, molta intensitat i molt caràcter. L’Oriol Morell, un dels nous fitxatges, és un jugador amb experiència a Nacional Catalana, categoria a la que ha volgut tornar després de donar un voluntari pas enrere, que físicament és fort i té molt de desequilibri i ens aportarà moltes coses. El Marc Calvache, l’altre fitxatge, és un nano jove que va fer molts gols a la segona divisió francesa i ens ha sorprès moltíssim per la seva empenta, la seva motivació, el seu bon xut exterior i el seu joc interior. I el Martí Ferrer, que ve del júnior, és un jugador que veu el joc molt fàcil i, encara que a nivell físic va una mica més endarrerit que la resta, penso que aportarà molt i tindrà minuts. Juntament amb el Marc i l’Albert Aubets, l’Oriol Palomeras, el Pau Mitjans i el porter Àlex López crec que tenim un molt bon bloc amb vuit jugadors de pista que poden entrar en qualsevol moment en una rotació sense que l’equip ho noti, la qual cosa ens dona la possibilitat de generar un ritme molt alt.
La clau serà ser forts a casa?
Hem de ser-ho encara més perquè la passada temporada a la segona volta se’ns van escapar molts punts i vam ser molt irregulars, però el discurs de ser ambiciosos passa per guanyar com és obvi els partits de casa i demostrar que també podem guanyar qualsevol equip a la seva pista. Jo sempre he pensat que l’equip que sap jugar bé en una pista petita també ha de ser capaç de fer-ho bé en una gran perquè hi ha més espais. I de fet, si guanyes tots els partits de casa i no en guanyes cap fora tampoc serveix de res.
Què opines de la creació de la nova Copa de la Lliga, la competició que jugaran els vuit primers al final del campionat?
Més que crear una nova competició, el que s’hauria de fer és que pogués pujar a Nacional Espanyola més d’un equip. És veritat que sempre fa il·lusió poder guanyar un títol, però la temporada és molt llarga i jugar una nova competició al final pot fer que molts equips hi arribin cansats o que precisament doni ‘vidilla’ a alguns altres. Realment no ho tinc molt clar. Per a mi la motivació dels equips passa per pujar o per guanyar la Copa Generalitat, que és la que té més tradició.
Com veus el moment general que està vivint el nostre club?
Sincerament, jo crec que ens ho creiem poc. Per la massa de jugadors i equips que tenim, per la qualitat dels entrenadors i els formadors i pel compromís de molta gent amb el club, entenc que no ens fem valdre prou. Tenim dues pistes, una d’elles ara dignament coberta, som l’únic equip de Barcelona que té un equip a Nacional Catalana, el qual hem mantingut a la categoria més anys que ningú sense tenir cap jugador amb experiència a l’OK Lliga com altres, i de vegades penso que amb aquest potencial nosaltres hauríem de ser com la Damm de futbol. Es a dir, que tots els nens que despunten a Barcelona volguessin venir a jugar al Congrés. Però ens falta creure’ns-ho una miqueta. Hi ha clubs com el Caldes o el Manlleu que tenen fama de treballar molt bé la base i crec que nosaltres ens ho mereixem tant com ells, però ens sobra modèstia i ens falta un punt d’orgull.
